Novel·la negra i dones

A Beirut, Barcelona i Buenos Aires: les dones fan Justícia en les seves novel•les negres

‘Els rics també maten’ va ser l’epígraf que va reunir a les escriptores barcelonines Maruja Torres i Teresa Solana amb l’economista argentina Claudia Piñeiro, per conversar de les seves últimes novel•les negres, que tenen com a escenari tres ciutats diferents: Beirut, Barcelona i Buenos Aires, respectivament. Nosaltres, com a dones, ‘ja ens hem tret les cadenes’ van afirmar, ‘apliquem la nostra Justícia en els relats’, que no és el mateix que la Llei, i aprofitem l’escriptura per a ‘la denúncia social’. Tots aquests arguments van surar en una abarrotada Capella de l’Escola Massana de Barcelona, en la xerrada que, conduïda pel canariJosé Luis Corretja, formava part d’una de les sessions de la setmana BCNegra.

Lídia Vilalta.- ‘A Beirut és fàcil matar’, va començar dient la periodista Maruja Torres. ‘Els rics sempre maten, no perquè tots són assassins, sinó perquè tenen molts motius: cobdícia, diners, amor, passió’.... ‘ara surten molt en els diaris’....

‘Els rics maten poc però, presumptament, roben molt’, va intervenir Teresa Solana. ‘La fiscalia anticorrupció és la que està ocupada i això genera moltes víctimes’. Els rics, va continuar, gestionen d’una altra manera les seves emocions i no maten.  ‘Matar, maten tots, però els rics són els que ho oculten millor’ va afirmar Claudia Piñeiro. El poder d’amagar és el que jo treballo en les meves novel•les. Potser mai sabrem qui les va matar, però ‘el poder i com es maneja, la hipocresia i la mentida, és el que jo vaig explorar’, va afirmar.

Els maltractaments existeixen també en les classes altes, però ‘s’uneixen com a grup’ per amagar qualsevol ‘accident domèstic’, va indicar Torres. Ah!!! i cal distingir entre rics de naixement o de les ‘classes triomfants’ dels últims 20 anys. ‘A Beirut hi ha tràfic de blanques amb criades’... Les meves són ‘de nous rics’ va afegir l'ex economista argentina Piñeiro i ‘quan la crisi els treu els seus mitjans, fan el que sigui’. Jo explico ‘un cas real: una dona morta en la banyera amb tres forats de bala al cap i vestida d’esport’; ho van colar com a suïcidi; ‘deixin que això ho arreglem nosaltres deia la policia’.

Jo crec que la Violència masclista en la classe alta és menor aquí, va afirmar Solana; ‘ho gestionen d’una altra forma: deixant a la gent al carrer sense treball; no maten tant perquè tenen altres maneres’ d’actuar. Els meus detectius ‘apliquen una mirada d’antropòleg en els ambients de la classe alta; és com si aterressin en una altra cultura; i, per descomptat, tot va adobat amb un bon sentit de l'humor per no deprimir-se’.

Fa falta aquest ‘prisma irònic i un humor sarcàstic’ per dedicar-se a aquest tipus de novel•la social, va explicar Torres. Jo també trio l'humor va afirmar Piñeiro ‘veure com em puc riure d’aquesta barbaritat’, perquè ‘veiem massa mugre sota la catifa’. Es tracta de ‘fer reflexionar per donar aire’. Però ‘qualsevol novel•la cansa’, va afegir l’argentina perquè ’té a veure amb el procés d’escriptura’.

Sobre opcions morals i masclisme

Pepe Carballo (el detectiu de les obres de Manuel Vázquez Montalbán) mai lliura a ningú a les autoritats, va recordar Torres; tampoc prenia partit, però ‘a la meva edat’, va subratllar amb ironia, ‘m’agrada aplicar cert grau de Justícia, que pot semblar venjança’. Jo ‘he deixat lliure a algun assassí’ va afirmar Solana, però ‘no és tant per moral; l'interessant és plantejar les coses que li incomoden’ a les persones lectores i així ‘han de reflexionar’. ‘Les meves són immorals totes’, va afirmar Piñeiro perquè tenen a veure amb la societat i ‘en la nostra, és poc versemblant ficar-los a tots a la presó’.

En un món masclista com és el de les novel•les negres, com ho afronten les feministes?, els va preguntar el moderador Corretja. ‘Amb avantatge’ va respondre la periodista Torres ‘perquè som dones que ens hem tret les cadenes’ i les meves novel•les estan fetes ‘des de la posició privilegiada de força que li dóna a la protagonista –el seu alter-ego?- la seva edat’. ‘És una dona que viu sola, però no és verge’, satiritzà.

Solana opinava que ara ja no hi ha tant masclisme en el gènere negre perquè la novel•la ha canviat com ho ha fet la societat. De totes maneres, ‘jo m’he posat en la pell d’un home, que és el narrador, com ells es posen en la pell de les dones’ en les seves novel•les. Piñeiro va subratllar que ‘la literatura serveix per venjar-se’; molts casos argentins que són assassinats de dones queden pendents, per això, ‘justament jo només vaig matar homes, per reinventar la realitat’.

Però totes elles van afirmar escriure novel•les ‘versemblants i creïbles’ perquè, malgrat el ‘codi literari’ sempre mantenen un ‘codi realista’ i es documenten amb experts. Piñeiro explicava que va demanar un informe al seu propi electricista per resoldre tècnicament la mort de ‘les seves’ víctimes de ’la pileta d’ofegats’ d’una de les seves novel•les. Maruja Torres va aclarir que es troba amb algun forense per documentar-se i quan la cita és en algun restaurant ‘ tots els comensals del voltant escolten... però no deixen de menjar’.Solana també investiga, es va definir ‘fan de la ciència’ i va recordar que, de vegades, fins i tot ‘han compartit’ per als seus dubtes el mateix forense que la periodista catalana.

Algunes ‘pistes’, per si volen seguir la trajectòria d’aquestes escriptores:

Maruja Torres: Fàcil de matar, Planeta (la única ‘negra’, de moment). Altres novel•les sobre Beirut: La amante en guerra y Hombres en guerra.  A més: Esperadme en el cielo; Mientras vivimos;  Mujer en guerra. Más másters da la vida; Un calor tan cercano; Como una gota; Amor América: un viatge sentimental per Amèrica Llatina i altres.

Teresa Solana: L’Hora Zen, Edicions 62. Negras tormentas; Un crimen imperfecto y Atajo al paraiso.

Claudia Piñeiro: Betibú, Al•legarà. Las grietas de Jara; Las viudas de los jueves; Elena sabe; Tuya; Un ladrón entre nosotros; Cuánto vale una heladera y Serafín, el escritor y la bruja.

Què et sembla si et subscrius al bloc? Rebràs  gratuïtament  les novetats al teu correu i podràs donar-te de baixa quan vulguis. Ho pots fer des de la secció Seguidors que trobaràs al marge superior dret del bloc.Gràcies

Font