Hands

dijous, 2 de febrer de 2012

Violencia de género y Alfonsina Storni

El nombre de dones mortes degut a la violència de gènere és esgarrifós i  disortadament, a Catalunya encara més. És una xacra contra la que hem de lluitar encara que  la  societat sembla  no saber com fer ho. Sento  impotència,  ràbia i vull cridar ben fort...però elles no hem sentiran. He pensat dedicar-les un preciós poema de la poeta d'origen argentí Alfonsina Storni just abans de morir: 



Dientes de flores, cofia de rocío,
manos de hierbas, tú, nodriza fina,
tenme puestas las sábanas terrosas
y el edredón de musgos escardados.

Voy a dormir, nodriza mía, acuéstame.
Ponme una lámpara a la cabecera,
una constelación, la que te guste,
todas son buenas; bájala un poquito.

Déjame sola: oyes romper los brotes,
te acuna un pie celeste desde arriba
y un pájaro te traza unos compases

para que olvides. Gracias... Ah, un encargo,
si él llama nuevamente por teléfono
le dices que no insista, que he salido... 



Sembla ser que l'Alfonsina es va suïcidar  enfonsant-se al mar en no superar una depressió ocasionada per la malaltia d'un càncer de pit.






Si en voleu saber-ne  més cliqueu


Què et sembla si et subscrius al bloc? Rebràs  gratuïtament  les novetats al teu correu i podràs donar-te de baixa quan vulguis. Ho pots fer des de la secció Seguidors que trobaràs al marge superior dret del bloc.Gràcies  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada