Hands

dimecres, 4 de gener de 2012

Maria-Mercè Marçal

Maria-Mercè Marçal. Barcelona 1952 – 1998. Es considerà sempre originària d’Ivars d'Urgell, a la comarca del Pla d'Urgell, encara que circumstancialment nasqué a Barcelona. Cofundà l'editorial Llibres del Mall el 1973, que publicà sobretot llibres de poesies. Participà en la vida política del país militant al PSAN i al moviment feminista. Com a poeta es donà a conèixer amb el recull de poemes Cau de llunes amb el que guanyà el Premi Carles Riba 1976. El recopilatori Llengua abolida és un dels seus últims treballs poètics. La seva novel·la La passió segons Renée Vivien guanyà el Premi Carlemany el 1994. Traduí Colette, Yourcenar, Leonor Fini, Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També feu incursions en el gènere de la crítica literària i l’assaig.





"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut donade classe baixa i nació oprimida..."




Gaudiu amb aquest poema de la Maria Mercè Marçal:




Cançó del bes sense port


L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

Del llibre "Sal oberta "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada