La Cenicienta que no quería comer perdices

La història de La Cenicienta que no quería comer perdices comença gràcies a un encàrrec d’un grup de dones maltractades que no se sentien identificades amb aquell tradicional final de molts contes que pregona allò de “Y fueron felices y comieron perdices”. Què passa després de menjar perdius? Per què s’han de menjar perdius? Existeixen els prínceps blaus? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que es van fer l’autora Nunila López i la il·lustradora Myriam Cameros, amigues i col·laboradores, per aquest mateix ordre. Es van conèixer en un bar de Barcelona, quan Nunila estava explicant un altre dels seus contes transgressors. A Myriam li va agradar i quan va saber l’encàrrec que havien fet a Nunila es va oferir a il·lustrar el llibre. Després es fer una primera autoedició, amb l’aportació econòmica dels seus amics; l’obra va caure a mans de Planeta, editorial que féu la primera edició i que va acabar convertint-se en tot un símbol d’igualtat no només a Barcelona sinó en molts altres llocs. Actualment, i gràcies al fenomen Internet, la nova Ventafocs ja és un personatge de culte a tot el món. El conte “lluita contra els abusos de tot tipus” i presenta la vida com un camí on el més important és estimar-se un mateix. Hi havia una vegada una entrevista que començava així…
Cliqueu aquí per veure el conte

Postdata:
Què et sembla si et subscrius al bloc? Rebràs  gratuïtament  les novetats al teu correu i podràs donar-te de baixa quan vulguis. Ho pots fer des de la secció Seguidors que trobaràs al marge superior dret del bloc.Gràcies


Font text:
Font conte: