Hands

dissabte, 24 de desembre de 2011

‘La dona no neix, es fa’. Publicat el 24 desembre 2011 per Albaladejo Blanco Jordi

Tenia de fa dies pendent una entrada sobre una activitat promoguda per l’Associació Cultural Anastàsies de Badalona que van convidar-me a presentar la inauguració de l’exposició ‘La lluita per l’oportunitat de viure’ al CX Espai Badalona Centre. Una exposició itinerant de l’any 2010 realitzada per l’Institut Català de la Dona i el Memorial Democràtic, comissariada per la historiadora Isabel Segura, a l’entorn de la visió de l’aportació i les experiències de les dones durant la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la construcció de la democràcia, al llarg del període 1931-1978.

Des d’una vessant d’història social que cerca acostar-se a les vivències quotidianes de les persones sense centrar-se exclusivament en la història política que sovint monopolitza les visions sobre la història, he realitzat anteriorment algunes recerques sobre el paper de la dona a Badalona en una línia en la qual he anat coincidint amb el també historiador Emili Ferrando.

Amb aquest sentit vaig exposar a nivell didàctic diferents mobilitzacions femenines a Badalona: la recollida d’adhesions a l’Estatut (1932), el vot femení (novembre 1933), el treball de diferents mestres en la renovació pedagògica; durant el franquisme les mobilitzacions al carrer: la protesta de les galledes de les dones del barri de Bufalà (1964) perquè no tenien aigua corrent; la manifestació de 1500-2000 dones contra els residus de ‘polvillo negro’ de la combustió imperfecta de carbó a la central de FECSA (1966), de la qual he publicat un article en el darrer número de la Revista de Badalona; el paper a l’entorn de la renovació pedagògica amb noves escoles els anys seixanta que bastirien de nou una generació ciutadana amb perspectives modernes i de canvi democràtic: Gitanjali (1962), Jungfrau (1963), Àngelus (1963), Artur Martorell (1969); els anys setanta l’Escola Llibertat; l’activitat al CICF (1966), al Cine Club Studio, Les Joventuts Musicals, l’Assemblea Democràtica de Badalona… o bé la figura de la primera regidora de l’Ajuntament, Cecília March (escollida pel Tercio Familiar el 1971), conservadora catòlica que significava aleshora una obertura respecte els més addictes al Règim; l’elecció de Juana M. Jordan com a regidora el 1973; el paper veïnal de les dones en contra el frau del pa i per l’enllumenat a Llefià, per equipaments escolars a Sant Crist…

A més, en el terreny del marc jurídic, vaig fer una breu comparació de l’estatuts de la dona segons els règims polítics i el valor de viure en democràcia des del respecte tot i la continuïtat del control informal masculí que, com les mentalitats a nivell general, canvien més lentament: per exemple en el món del treball el nov. de 1931 la Llei de Jurats Mixtos propugnava una equiparació salarial homes-dones i prohibia l’acomiadament per matrimoni o maternitat, després de la involució franquista del Fuero del Trabajo (1938), fins l’Estatut dels Treballadors en la línia de la Constitució de 1978 no es tornava a recollir el principi d’igualtat laboral, condició i igualtat salarial; altres exemples van ser a nivell de participació política (propagandistes i polítiques, dret a vot), coeducació, drets civils (Llei del divorci de 1932/anul·lació franquista/ Llei del divorci 1981; Llei de l’abortament de 1936/prohibició franquista/ despenalització d’alguns supòsits 1985…).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada