Tenia de fa dies pendent una entrada sobre una activitat promoguda per l’Associació Cultural Anastàsies de Badalona que van convidar-me a presentar la inauguració de l’exposició ‘La lluita per l’oportunitat de viure’ al CX Espai Badalona Centre. Una exposició itinerant de l’any 2010 realitzada per l’Institut Català de la Dona i el Memorial Democràtic, comissariada per la historiadora Isabel Segura, a l’entorn de la visió de l’aportació i les experiències de les dones durant la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la construcció de la democràcia, al llarg del període 1931-1978.
Des d’una vessant d’història social que cerca acostar-se a les vivències quotidianes de les persones sense centrar-se exclusivament en la història política que sovint monopolitza les visions sobre la història, he realitzat anteriorment algunes recerques sobre el paper de la dona a Badalona en una línia en la qual he anat coincidint amb el també historiador Emili Ferrando.
Amb aquest sentit vaig exposar a nivell didàctic diferents mobilitzacions femenines a Badalona: la recollida d’adhesions a l’Estatut (1932), el vot femení (novembre 1933), el treball de diferents mestres en la renovació pedagògica; durant el franquisme les mobilitzacions al carrer: la protesta de les galledes de les dones del barri de Bufalà (1964) perquè no tenien aigua corrent; la manifestació de 1500-2000 dones contra els residus de ‘polvillo negro’ de la combustió imperfecta de carbó a la central de FECSA (1966), de la qual he publicat un article en el darrer número de la Revista de Badalona; el paper a l’entorn de la renovació pedagògica amb noves escoles els anys seixanta que bastirien de nou una generació ciutadana amb perspectives modernes i de canvi democràtic: Gitanjali (1962), Jungfrau (1963), Àngelus (1963), Artur Martorell (1969); els anys setanta l’Escola Llibertat; l’activitat al CICF (1966), al Cine Club Studio, Les Joventuts Musicals, l’Assemblea Democràtica de Badalona… o bé la figura de la primera regidora de l’Ajuntament, Cecília March (escollida pel Tercio Familiar el 1971), conservadora catòlica que significava aleshora una obertura respecte els més addictes al Règim; l’elecció de Juana M. Jordan com a regidora el 1973; el paper veïnal de les dones en contra el frau del pa i per l’enllumenat a Llefià, per equipaments escolars a Sant Crist…
A més, en el terreny del marc jurídic, vaig fer una breu comparació de l’estatuts de la dona segons els règims polítics i el valor de viure en democràcia des del respecte tot i la continuïtat del control informal masculí que, com les mentalitats a nivell general, canvien més lentament: per exemple en el món del treball el nov. de 1931 la Llei de Jurats Mixtos propugnava una equiparació salarial homes-dones i prohibia l’acomiadament per matrimoni o maternitat, després de la involució franquista del Fuero del Trabajo (1938), fins l’Estatut dels Treballadors en la línia de la Constitució de 1978 no es tornava a recollir el principi d’igualtat laboral, condició i igualtat salarial; altres exemples van ser a nivell de participació política (propagandistes i polítiques, dret a vot), coeducació, drets civils (Llei del divorci de 1932/anul·lació franquista/ Llei del divorci 1981; Llei de l’abortament de 1936/prohibició franquista/ despenalització d’alguns supòsits 1985…).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada