Dones a la Borsa de Barcelona

Cent empresàries exigeixen el compliment de "les quotes".

dilluns 13 de febrer de 2012

Un centenar de dones empresàries i directives es van reunir divendres passat a la Borsa de Barcelona per reclamar el compliment de la llei de quotes de representació femenina en els consells d’administració de les empreses.

En un acte festiu reivindicatiu, la presidenta de Corporate Women Directors International (CWDI), Irene Natividad, i la presidenta de European Women Management Development (EWMD), Isabel Trallero, van explicar que des de l’aprovació de les quotes, la representació de les dones en els consells de les companyies espanyoles han passat d’un 1,9 a un 9,2 per cent, xifra que encara està molt allunyada del 40 per cent que fixa la norma. "Nosaltres no som on volem estar, però ja no estarem mai on érem", va assenyalar en el seu discurs Irene Natividad, en un intent de destacar que els avenços són insuficients, però perdurables en el temps.

A Espanya, un nivell molt baix

Segons les dades exposades per la presidenta de CWDI, l’evolució de la representació femenina en els consells d’administració de les empreses varia molt segons el país. Des del 40 per cent de Noruega, passant pel 20 per cent de França o "el 12,2 per cent que registren les grans empreses multinacionals", ha assenyalat. En el cas espanyol, la representació femenina va ser qualificada per Nativitat de "molt baixa".

També va assenyalar que per a "sortir d’aquesta crisi financera que vivim, serà essencial el paper de la dona" i va defensar la presència del gènere femení en els mercats financers. "La recuperació passa per estabilitzar els mercats i aquest paper el realitzen millor les dones que asumenmenos riscos que els homes", va afirmar.

L’acte de toc de campana a la Borsa de Barcelona va tenir com a amfitrió el seu president, Joan Hortalà, que en els seus intervenció va destacar que "la primera dona que va ser agent de canvi i borsa a Espanya, ho va ser en la Borsa de Barcelona". Aquest acte simbòlic per recordar el compromís sobre la igualtat de la dona en l’empresa s’ha celebrat anteriorment a les borses de Nova York, Canadà, Sud-àfrica, Madrid i Istanbul.

Font

Què et sembla si et subscrius al bloc? Rebràs  gratuïtament  les novetats al teu correu i podràs donar-te de baixa quan vulguis. Ho pots fer des de la secció Seguidors que trobaràs al marge superior dret del bloc.Gràcies 

El que diuen els regals

El bombardeig per la televisió, per la ràdio, a la premsa, als dominicals setmanals és constant, brutal i sovint despietat. La imatge de la dona com a reclam del producte a vendre, o com a símbol d’un estil de vida que de vegades fa pensar més en les protagonistes de sèries nord americanes com Sexe a Nova York, en realitat la versió adulta que propaga Disney.

I és que els regals no són neutres, no només en una primera lectura, sinó en profunditat, per a Rodrigo Prieto (Institut Diversitas) els regals en realitat, no són sinó una projecció de nosaltres, dels nostres interessos, gustos, valors. Però també delatem quina és la nostra percepció de l’altre, estem dient com el veiem. A més, “els regals tenen un significat social, una marca d’ús, una marca de gènere, són productors i reproductors de gènere, una interpel·lació directe.”

En aquesta percepció i en la construcció del missatge, la publicitat té un pes evident, que no es pot menystenir, per a Mar Valldeoriola de la Cooperativa Germinal apunta clarament “La publicitat fa servir un llenguatge molt dur que desenvolupa rols que es traslladen als regals”, i és que els missatges i la visió de la dona que transmeten els anuncis reprodueix un veritable esclavatge per a la dona, el d’un món impossible, el d’una falsa realitat a la que les dones hem d’arribar.

Aquesta perversió s’aconsegueix a través d’un llenguatge estereotipat, d’un ús sexista dels missatges, un món clarament masculí i femení sense sortida en forma de categories absolutes, tancades, universals i estàndards als que, a més s’atribueixen gustos separats.

Per a Valldeoriola, “la publicitat fa un ús d’aquests arquetips i els explota al màxim. Els arquetips més habituals són l’ús de la dona objecte, el cos imperfecte. Com a objecte pot ser explotada, la postura del cos de la dona realimenta l’imaginari de la passivitat, un cos passiu per ser mirat, és susceptible per ser un cos dominat”. Un estadi de la violència de gènere.

Un fet més greu en el cas dels infants, perquè en aquesta etapa més que mai els regals són portadors de valors. S’ha d’incentivar l’intercanvi de rols, que la violència no sigui el domini dels uns sobre els altres. En aquest sentit, Prieto apunta a la perpetuació de rols que provenen de la indústria cultural com el de l’amor imaginari, de princeses i de prínceps que formen part de l’eix vertebrador de la filosofia de Disney i que també proposa un model de dona idealitzada i no reals, es generen unes expectatives que ens acosta a la imperfecció de tot.
Font:

Tres dones han estat els Reis Mags a Jaén

Cóm m'hagués agradat fer de Reina Maga!!! Repartir il·lusions i rebre l'estimació  de tothom. Donar, compartir, regalar...Això ho puc fer cada dia. Donar tot allò de bo que hi ha en mi, compartir tot allò que se  i regalar un somriure, una complicitat, molta sinceritat,   una estona, un record, una abraçada, un petó...

Tres dones seran els Reis Mags a Jaén

Les representants de Ses Majestats a la Cavalcada dels Reis d’Alcalá la Real (Jaen) 2012 han estat  tres dones. Eva Belén Olmo Castillo, Ana Belén Aguayo Contreras i Manuela Extremera Morillo seran les representants dels Reis Mags després del sorteig celebrat a l’Ajuntament d’Alcalá la Real, davant els mitjans de comunicació i algunes de les 35 persones que l’havien sol·licitat.
Font:

Espejismo de igualdad: Mujeres comunicadoras y techo de cristal

                     Sostre de vidre

Bon dia,

He pensat que seria bo anar fent un "glossari", petit diccionari, de expressions relacionades amb la igualtat de gènere. Així, cada vegada que a un artícle surti una d'aquestes paraules o expressions buscaré una definició que ens sigui útil. L'ordre serà aleatori, es a dir, com vagin sortint i no alfabètic. Avui començem amb el "sostre de vidre"

Sostre de Vidre

:

Es denomina així a una "superfície superior invisible" en la carrera laboral de les dones, difícil de traspassar, que impedeix que continuin avançant en un determinat moment de la seva vida laboral, generalment coincideix amb el període reproductiu. El seu caràcter d' invisibilitat ve donat pel fet que no existeixen lleis, ni dispositius socials establerts, ni codis visibles que imposin a les dones aquesta limitació, sinó que està construïda sobre altres elements difícils de detectar. (SegermanPeck, 1991; Powell, 1991; Davidson y Cooper, 1992)

El pasado día 16 de Noviembre se celebró el I Foro de Mujeres Comunicadoras, organizado en el seno del V Congreso Internacional de Periodismo en Red. Una serie de periodistas e investigadoras, entre las que destaco a Carmen Salgado, Bárbara Yuste, Pilar Gómez-Borrero, Mar Cabra, María Arnal y Anna Paisova, hablaron sobre la importancia de Internet y las herramientas que nos ofrece, la dificultad de conciliar vida privada y profesional en una profesión como el periodismo y el denominado “techo de cristal” que existe también en esta profesión en la que encontramos muchas mujeres en la base pero pocas en puestos directivos.

Cecilia Castaño Collado dirigió en el año 2010 un proyecto de investigación sobre “Sociedad de la información en igualdad y para la igualdad. Desajuste entre participación y posición de las mujeres en la investigación y el empleo TIC”. De este estudio se publicó un libro titulado Género y TIC. Presencia, posición y políticas que centra su punto de mira en el ámbito de las TIC (tecnologías de la información y la comunicación) y concretamente en los campos de la ingeniería, la electrónica y la informática.

Algunos de sus estudios concluyen que la presencia de mujeres disminuye considerablemente en los puestos de mayor prestigio, responsabilidad o capacidad de decisión. De hecho, en el sector de las TIC, las mujeres ocupan apenas el 11% de los puestos directivos medios y superiores, cuando representan alrededor del 35% del personal técnico cualificado.

Portada del libro “Género y TIC. Presencia posición y políticas”, dirigido por Cecilia Castaño

Una de las razones que explica esta situación es la planificación de las carreras profesionales de espaldas al ciclo vital de las personas. Este ciclo vital, en muchos casos, afecta físicamente a las mujeres en el momento en el que se produce un embarazo y la posterior maternidad, considerándose ésta como el fin de la carrera profesional para muchas ingenieras y otras trabajadoras de diferentes ámbitos como las TIC. Pero en este ciclo también se inmiscuyen tareas como cuidar a personas mayores o enfermas que, aunque tradicionalmente han sido llevadas a cabo por mujeres, cada vez son más los hombres que se involucran en ellas así como en el disfrute de su paternidad.

Por último, me gustaría finalizar con una reflexión de Amelia Valcárcel sobre su término “el espejismo de la igualdad”. Valcárcel reflexiona y pone en cuestión la condición política globalmente aceptada en la que las mujeres y los varones vienen creyendo que los sexos poseen las mismas determinaciones y oportunidades. Para ello explica detalladamente dos extremos que limitan nuestra igualdad: la trata de mujeres para la prostitución, y el hecho que trato de exponer aquí, “la ausencia de mujeres en la élite rectora de los procesos sociales”.

Esta discriminación de élites se lleva a cabo en ámbitos como el financiero-empresarial, los medios de comunicación, el académico y del saber, el creativo y por supuesto, el religioso. Cabe destacar aquí que, aunque en el pasado -anterior legislatura socialista- la paridad en política  se convirtió en un hecho, hemos retrocedido un paso y demostrado que los avances no se llevan a cabo de manera natural sino con el impulso social y político: en el nuevo Gobierno de Rajoy más del 70% de sus miembros son hombres. Y con esto concluyo.

Conferencia de Amelia Valcárcel